Què és el TANV?
QUÈ ÉS EL TRASTORN D’APRENENTATGE NO VERBAL
TANV?
S’estima que els trastorns d’aprenentatge tenen una prevalença entre el 10 i el 15% i són la causa principal del fracàs escolar.
El Trastorn d’aprenentatge no verbal (TANV) és un tipus específic del trastorn d’aprenentatge.
S’estima que un de cada 10 nens amb trastorns d’aprenentatge són TANV.
Tradicionalment s’ha entès que les repercussions d’una incapacitat d’aprenentatge són molt limitades (p.e. la dislèxia) i que afecten primàriament als aprenentatges acadèmics.
El TANV (en anglès Nonverbal Learning Disabilities NLD) ha estat estudiat des d’una òptica neurològica sobre tot per B.P. Rourke, A nivell cognitiu, és frega amb la síndrome d’Asperger (SA), un trastorn d’espectre autista (TEA) si bé solen ser més accentuades les dificultats viso-espaials i maldestresa. Moltes de les característiques que s’han descrit pels TANV, es superposen a les pròpies del SA, fins i tot es podria afirmar que el TANV i el SA poden representar diferents graus de severitat del mateix “continuum” neurocognitiu. Per aquest motiu es troba amb molta probabilitat nens SA diagnosticats TANV i a l’inrevés. No existeixen uns límits clarament definits entre uns i altres trastorns i de manera freqüent, segons el professional que atengui el pacient es poden donar diagnòstics diferents de TANV; per exemple SA o fins i tot trastorn de dèficit d’atenció-hiperactivitat (TDA-H) i aquesta ambigüitat diagnòstica estaria plenament justificada perquè un mateix pacient pot compartir criteris diagnòstics de dos o més trastorns de neurodesenvolupament, de manera que és molt difícil establir amb rigor el diagnòstic. Per exemple, les estereotípies motores, molt freqüents en TEA no li són de cap manera exclusives, poden estar incloses dins un context conductual associades a una hiperactivitat motora pròpia del TDA-H. També el dèficit en les funcions executives, els problemes d’atenció i la manca memòria de treball serien característiques que els TANV compartirien amb els SA i TDA-H.
El TANV és considerat, doncs, com una síndrome neurològica que comprèn un ventall de dèficits en els recursos personals per l’aprenentatge. Aquestes mancances afecten no només a aprenentatges acadèmics sinó molt més a tots els aspectes de la vida individual..
El TANV afecta l’habilitat individual d’adquirir eines tant per l’aprenentatge acadèmic com per l’aprenentatge de la vida. Els nois i noies amb altres trastorns d’aprenentatge no tenen que afrontar les dificultats socials i acadèmiques amb les que es troben els nens amb TANV. Els nois i noies amb TANV han de vèncer tots els reptes que suposa l’assoliment d’eines en el terreny motor, acadèmic, social i emocional.
Per donar suport als nois i noies amb TANV és necessari comprendre la globalitat de la discapacitat.
• PERÒ QUINA ÉS LA CAUSA DEL TANV?
El Dr. B.P. Rourke és l’investigador preeminent en el camp del TANV. Aquest trastorn s’ha estudiat sobre tot des de l’òptica neurològica. Després de dècades de recerca ha determinat que aquest desordre podria estar relacionat amb una disfunció en la substancia blanca del cervell.. Essencialment, la substancia blanca és el sistema de connexió del cervell. Encara que els centres de informació dins del cervell estiguin intactes, la transmissió de senyals no treballa correctament. La informació que tenim sobre el cervell ens diu que hi ha una quantitat desproporcionada de matèria blanca en l’hemisferi dret en comparació amb l’hemisferi esquerre. Per això, de vegades s’anomena e TANV com a Síndrome de l’Hemisferi Dret, volent dir que l’hemisferi dret és disfuncional.
En contrast, la funció de l’hemisferi esquerre es manté intacta. Per això, el llenguatge, el raonament pas per pas i altres eines que es processen a l’hemisferi esquerre estan més preservades. L’hemisferi dret, que té a veure amb els aspectes espacials, abstractes, intuïtius i no verbals, està desajustat. A més, com les eines principals d’ordenació del pensament requereixen l’ús d’ambdós hemisferis per integrar informació complexa, aquestes eines també estan desaparellades, ja que un dels hemisferis no treballa optimament.
Encara que els nens TANV són altament verbals, la seva comunicació, en general és deficient. Les investigacions indiquen que menys del 35% de la comunicació humana és verbal i el 65% restant es transmet de manera no-verbal (inflexió de veu, expressió facials, llenguatge del cos, to de veu i fins i tot les inferències que es poden deduir de manera no-verbal dins d’un context comunicatiu).
Els nois i noies TANV en la seva majoria, presenten una discrepància significativa entre el quocient intel•lectual (QI) verbal i el no verbal. Els nois i noies TANV donen QI dins de la franja de normalitat. Tenen, doncs una capacitat d’aprenentatge i, en tot cas no presenten retard mental (RM). Com més greu sigui el TANV més evidents són els aspectes deficitaris. Amb tot no hi ha dos TANVS iguals com no hi ha dos nens iguals.
• Habilitats i dèficits
Les principals habilitats dels nens TANV són auditives i verbals. La majoria adquireixen un sofisticat vocabulari abans de començar l’escola; en general mostren també unes bones habilitats per a la memòria mecànica. Els nens TANV posen molta atenció els detalls, però aquesta és una habilitat té una doble lectura, perquè amb “el detall” no copsen tot el context.
Les dificultats que presenten s’agrupen, sota el terme SAVME per les àrees en què presenten problemes:
Competència Social
Realització Acadèmica
Habilitats Visuespacials
Coordinació Motora
Funcionament Emocional
• Així doncs, els nois i noies amb TANV presenten dificultats en les següents àrees:
1. Atenció i percepció tàctil i visual: El dèficit en aquestes àrees pot portar a la conclusió errònia de que els nens tenen TDA-H. Això es degut a que en els primers anys, l’aprenentatge es basa en eines visuals i tàctils, que impedeixen al nen amb TANV assolir coneixements. A mida que l’ensenyament esdevé més verbal, els dèficits d’atenció visuals i tàctils de l’alumne amb TANV esdevenen aparents
2. Coordinació psicomotriu (maldestresa) : per exemple saltar, collir i llançar una pilota, pedalejar, retallar, escriure a mà, són activitats de coordinació psicomotriu que són tot un repte pels TANV. Fins i tot s’ha dit que els nens i nenes TANV dibuixen les lletres i que, en realitat, mai no aprenen a escriure. L’aprenentatge de la cal•ligrafia s’ha arribat a comparar amb la reeducació que rebria un adult que ha patit una embòlia.
3. Adaptabilitat: aquests nens tenen dificultats per adaptar-se als canvis en la seva rutina establerta; troben confort i seguretat en la rutina i els canvis provoquen ansietat.
4. Orientació espacial i temporal tenen una tendència a perdre’s del camí de casa a l’escola, també es perden i/o desorienten amb facilitat. en els espais no familiars . Els costa percebre amb la seva totalitat, per exemple “com funciona una jaqueta o una bata” i això els suposa serioses dificultats a l’hora de vestir-se i desvestir-se. També poden tenir dificultats per entendre conceptes com el temps, inclòs els dies de la setmana, el nombre de dies en un mes, mesos en un any, dies en un any, etc.
5. Flexibilitat mental : el nen TANV pensa i aprèn de manera concreta i així processa la informació –en blanc i negre, sense matisos de gris-. Pensa en termes lògics. I posa etiquetes verbals als conceptes que aprèn, sense matisos.
6. Funció executiva i organització –Memòria de treball- : el noi TANV té dificultat per prioritzar i organitzar tant els seus pensaments com la seva feina. Quan ha de fer una tasca, cal presentar-li de manera concreta i desglossada perquè ell potser que no sigui capaç de simplificar-la en seqüències ordenades, el qual no vol dir que no pugui fer-la. Tampoc té memòria de treball, i li costa automatitzar, per exemple, moviments motrius com poden ser els de l’escriptura, o actes més complexos com pot ser posar-se i cordar-se unes sabates d’esport. El nen o nena TANV no aprèn només mirant, cal instruir-lo en les coses més bàsiques i funcionals de la vida quotidiana (cordar i descordar-se botons, cremalleres, menjar amb els estris adequats)
7. Llenguatge pragmàtic, o sigui l’ús funcional del llenguatge. Els nens TANV no poden llegir entre línies, no interpreten cap altra comunicació que no sigui verbal. Encara que hagi desenvolupat un bon vocabulari, la seva comunicació pot presentar dificultats donada la seva interpretació literal. Cal ensenyar-los la pragmàtica del llenguatge com són els torns de paraula i d’altres codis no verbals que són presents en les converses.
8. Generalitzar la informació: el noi i noia TANV no poden aplicar coneixements adquirits en contextos anteriors en un de nou encara que sigui similar.
9. Eines socials : els nois i noies TANV no entenen la nostra cultura o regles socials que governen el comportament adequat. Cal treballar aquestes habilitats socials de manera planificada per tal que les aprenguin dins dels seus propis contextos reals. Pensem que els codis no verbals no els comprenen, els aprenen.
10. Estabilitat emocional degut a la poca habilitat per ordenar el seu món, adaptar-se a noves idees i comprendre missatges no-verbals... normalment els nois i noies TANV es mostren ansiosos i aquesta ansietat s’incrementa amb l’edat a mesura que l’entorn esdevé més complex.
• LA INTERVENCIÓ A L’ESCOLA
Quan el nen és petit, per exemple, a l’educació infantil, pot ser difícil comprendre la magnitud de la seva discapacitat i de quina manera tant significativa l’afectarà en només uns pocs anys més. Tot i que veureu problemes pertorbadors en els nens petits, com la seva poca habilitat per posar-se el jersei o la jaqueta, fer línies al paper, fer servir un llapis o unes tisores, també veureu que és brillant, articulat i atractiu, particularment quan tracta amb adults. Els pares i els educadors veuen un nen amb un excel•lent vocabulari, i que aprèn fets matemàtics bàsics. Encara que la seva expressió gràfica en el paper sigui pobre, això no és inusual en els primers anys d’escola. Les seves eines socials es veuen immadures, però això tampoc és inusual en aquests nivells d’edat. O sigui, precisament per les seves destacades habilitats verbals és difícil percebre com n’és de significant la seva discapacitat mentre és petit.
Per posar pitjor les coses, aquestes habilitats verbals, barrejades amb l’aparença de competència acadèmica, poden donar una falsa il•lusió de avançament (que el nen va avançat)
Comprendre el TANV i les seves implicacions és la clau per a una apropiada intervenció. Es una discapacitat molt seriosa, però hi ha excel•lents perspectives per als nens en els quals s’identifica ben aviat i es tracta correctament. A aquests nens se’ls pot ensenyar qualsevol cosa. No obstant, la paraula operativa és ensenyar. Els nens amb TANV no aprenen de l’observació, assimilant informació al llarg del camí. Se’ls ha d’ensenyar explícitament, d’una manera verbal, pas per pas.
Caldrà també tenir en compte que el nen TANV és típicament unimodal, o sigui que no processa la informació de més d’una modalitat a l’hora (per exemple instruccions verbals i una demostració simultània)
Els nens amb TANV poden ser nens brillants i alguns d’ells, realment molt brillants. Tenen un estil diferent d’aprendre i han de ser ensenyats d’una manera verbal. Quan se’ls ensenya així, aprenen algunes coses molt ràpidament, de vegades a la primera. Aquests nens no aprendran amb l’observació i necessiten informació especifica quan se’ls dóna una instrucció. Si demanen aclariments, és perquè realment no han entès el que se’ls demana.
• L’ESCOLA
L’alumne TANV ha d’estar escolaritzat a l’escola ordinària amb els suports adequats segons les seves necessitats. No hi ha dos TANV iguals, igual que no hi ha dos nens iguals.
L’alumne TANV necessita estar en un entorn que li ofereixi diàriament models positius, per tal de promoure el seu desenvolupament social; a més es tracta de nois i noies que tenen una gran capacitat per imitar veus i comportaments; és per aquest motiu que també es fa necessari a l’aula que sempre estigui assegut a prop d’altres companys que siguin per a ell model positiu. Les Competències Educatives haurien de conèixer i comprendre totes les limitacions que comporta aquest trastorn, si més no pel que fa a les àrees acadèmiques, i fer-ne les degudes modificacions. És urgent i necessari que es reconegui el TANV com una globalitat que cal abordar en tots els seus àmbits. També es fa necessària una formació dels professionals de l’ensenyament formal i no formal, i dels equips multidisciplinaris.
Els nois amb TANV ja ho tenen prou difícil per “entendre” el món com per què des de l’escola tampoc se’ls cobreixi en la seva totalitat les seves necessitats. Recordem que es tracta de nois amb una forta càrrega emocional –la que dóna la incomprensió i incapacitat de comunicació-, ansiosos i propensos a la depressió. És necessari potenciar les habilitats d’aquests nens i adaptar el sistema a una instrucció verbal, seqüenciada, amb els suports materials (ordinadors, programes específics) i humans (tutors personals dins de l’aula o auxiliars d’EE també a l’aula).
És necessari que algú vetlli per la seva integració no només al món acadèmic sinó també al món social –l’escola també té un valor social- És per aquest motiu, que des de TANV-CATALUNYA defensarem la figura d’aquest vetllador amb un perfil molt diferent del que té històricament. El vetllador ha de tenir un perfil que s’apropa al mestre auxiliar d’EE , perquè és imperatiu que hi hagi un ajudant a la classe en tot moment, amb responsabilitat per assistir-lo. Aquest auxiliar d’EE o professor assistent ha d’estar qualificat per ensenyar, perquè els nens amb TANV necessiten sovint instrucció individual en tasques concretes. I al contrari del que tradicionalment es pensa, ha d’anar augmentant la seva presència a l’aula a mesura que el noi o noia es va fent gran –si més no la seva presència és diferent qualitativament-. Perquè a mesura que els nois i noies promocionen cursos se’ls demana més autonomia, es donen missatges i consignes menys verbals i l’alumne amb TANV se sent més perdut. Aquest professor auxiliar/ajudant hauria de ser estable i permanent, perquè per a un nen TANV que el professor assistent sigui variable o sigui substituït per un altre, li resultarà una sobrecàrrega i a més de ser un recurs gens rendible , esdevindrà font d’angoixa, perquè el noi TANV NO entendrà l’estil del professor substitut i el professor substitut tampoc comprendrà les necessitats del nen. Per evitar aquesta situació, cal un professor ajudant permanent que comprengui la situació. Aquesta continuïtat ajudarà el nen a portar millor un canvi en les seves circumstancies.
També cal fer, en cas necessari, les modificacions curriculars necessàries, perquè a voltes un nen TANV, en els casos més greus, pot tenir un QI verbal > QI no verbal manipulatiu de més de 20 punts, aleshores es considera TANV greu, i això caldrà tenir-ho en compte quan es realitzin activitats motrius i molt concretament en la plàstica i l’Ed.Física.
Cal remarcar que els espais i moments menys estructurats seran els que caldrà “cuidar” més pel benestar dels nens TANV: necessiten estructura i predictibilitat.
Així doncs, el menjador escolar és un moment crític (el nen TANV té poca habilitat amb els estris de menjar, és lent, a més cal afegir la sonoritat dels menjadors escolars on normalment l’ambient és sorollós i li pot ser “irritable”, també s’afegeixen les demandes socials) i també els vestidors, pel fet que vestir-se i cordar-se (bé i especialment amb rapidesa) és dificilíssim i el noi clarament es mostra molt menys independent que els seus companys d’edat
El caos de canviar de classe, parlar, fer bromes, està en general mes enllà de l’habilitat social del nen amb TANV. Com a resultat, els nens amb TANV poden ser objectiu de “Bullying” i poden necessitar la protecció dels adults.
L’hora de l’esbarjo (el pati) continua éssent particularment difícil per a aquests nens ja que les demandes socials són més complexes i la seva maldestresa és evident per al seu grup d’edat. La seva manca d’habilitat per ajuntar-se als grups o als jocs contribueix a aïllar-lo i pot ser una víctima per a adolescents manipuladors que saben exactament com avergonyir-lo.
• LA FAMÍLIA
La família de nens i nenes amb TANV és el seu principal motor d’instrucció i de teràpia. Cal que la família pregui consciència real de la gravetat del trastorn. La família ha de rebre unes pautes clares d’intervenció per crear ambients estables i rutines que els proporcioni seguretat.
És necessari que la família prengui consciència de la importància de l’apropament positiu, com a mínim el 90% de les seves interaccions han de ser en positiu.
És necessari ensenyar la família a preveure i avançar els esdeveniments al fill o filla TANV.
La família ha de vetllar per garantir la més òptima intervenció a l’escola formant un equip amb el terapeuta i l’equip de mestres per tal de treballar plegats. És molt important la comunicació diària, i “la preparació” des de casa a nous aprenentatges o altres situacions no-rutinàries escolars (anticipar sempre)
Moltes vegades la família dels nens TANV pateix el que s’anomena “ el mite de la mare/pare sobreprotectora”. És només això, un mite, perquè pares i educadors han d’assumir aquest paper “sobreprotector”. Amb tot, als cuidadors sensibles a voltes se’ls acusa de sobreprotectors, però és possible que només ells siguin els únics en reconèixer la veritable vulnerabilitat i la manca d’un desenvolupament adequat d’habilitats. Cal, però anar molt en compte i discreció per tal de protegir-los de burles, persecució i altres fonts d’ansietat. La independència del noi o noia cal anar-la introduint de manera molt gradual i sempre en situacions controlades. És important la comunicació família-escola-terapeuta per tal de conèixer en profunditat el trastorn i no fer falsos judicis. El coneixement veritable del noi o noia TANV , amb les seves debilitats i habilitats particulars, dóna fruit a promoure amb més èxit actituds d’independència personal. I mai, mai deixeu “al seu aire” els nois TANV en situacions noves o desestructurades.
“De tota manera, el mes important es si el nen amb NLD te una infància feliç. Com a pares, tenim tendència a centrar-nos en els problemes del nen i oblidem deixar-lo ser un nen. De vegades no veiem les seves qualitats especials perquè estem concentrats en els problemes i l’estrès del dia a dia. Doneu-vos temps per fer bombolles de sabó amb el vostre nen a l’estiu o fer ninots de neu a l’hivern, aneu a passejar. Disfruteu del vostre nen i feu memòries amb ell, demostreu-li com n’és d’estimat. Aquests moments especials seran records càlids per a tots i l’ajudaran a ell més que qualsevol sessió amb el terapeuta ocupacional o el tutor” B.Tanguay Pamela .
BIBLIOGRAFIA :
Sue Thompson Trastornos del Aprendizaje No Verbal http://www.nldline.com Traducción al Español: Enrique Vázquez Español para http://autismo.com
Sue Thompson. The Source of Nonverbal Learning Disorders. 1997 LinguiSystems, Inc.
Pamela B. Tanguay. Nonverbal Learning Disabilities At School. 2002, Jessica Kingsley Publishers, London
Wendy Heller, PhDComprendiendo las dificultades en el aprendizaje no verbal.1997 Original en ingles en: http://www.asperger.org/ Traducción realizada por: Ana Clara Alonso
Patti Brace ¿Qué es el trastorno del aprendizaje no verbal? (Original en inglés en:) Traducción realizada por Ana G. Carvajal
Dr. Josep Artigas. Aspectos neurobiológicos del Síndrome de Asperger http://www.psyncron.com/es/index.html
Dr Josep Artigas Trastorno del Aprendizaje no verbal (Presentación P.P.)
TANV Documento divulgado por la UTAE