Qüestions Freqüents
Quina és la causa del TANV?
El Dr. B.P. Rourke és l’investigador preeminent en el camp del TANV. Aquest trastorn s’ha estudiat sobre tot des de l’òptica neurològica. Després de dècades de recerca ha determinat que aquest desordre podria estar relacionat amb una disfunció en la substancia blanca del cervell.. Essencialment, la substancia blanca és el sistema de connexió del cervell. Encara que els centres de informació dins del cervell estiguin intactes, la transmissió de senyals no treballa correctament. La informació que tenim sobre el cervell ens diu que hi ha una quantitat desproporcionada de matèria blanca en l’hemisferi dret en comparació amb l’hemisferi esquerre. Per això, de vegades s’anomena e TANV com a Síndrome de l’Hemisferi Dret, volent dir que l’hemisferi dret és disfuncional.
En contrast, la funció de l’hemisferi esquerre es manté intacta. Per això, el llenguatge, el raonament pas per pas i altres eines que es processen a l’hemisferi esquerre estan més preservades. L’hemisferi dret, que té a veure amb els aspectes espacials, abstractes, intuïtius i no verbals, està desajustat. A més, com les eines principals d’ordenació del pensament requereixen l’ús d’ambdós hemisferis per integrar informació complexa, aquestes eines també estan desaparellades, ja que un dels hemisferis no treballa optimament.
Encara que els nens TANV són altament verbals, la seva comunicació, en general és deficient. Les investigacions indiquen que menys del 35% de la comunicació humana és verbal i el 65% restant es transmet de manera no-verbal (inflexió de veu, expressió facials, llenguatge del cos, to de veu i fins i tot les inferències que es poden deduir de manera no-verbal dins d’un context comunicatiu).
Els nois i noies TANV en la seva majoria, presenten una discrepància significativa entre el quocient intel·lectual (QI) verbal i el no verbal. Els nois i noies TANV donen QI dins de la franja de normalitat. Tenen, doncs una capacitat d’aprenentatge i, en tot cas no presenten retard mental (RM). Com més greu sigui el TANV més evidents són els aspectes deficitaris. Amb tot no hi ha dos TANVS iguals com no hi ha dos nens iguals
Com ha de ser la intervenció a l'escola?
Quan el nen és petit, per exemple, a l’educació infantil, pot ser difícil comprendre la magnitud de la seva discapacitat i de quina manera tant significativa l’afectarà en només uns pocs anys més. Tot i que veureu problemes pertorbadors en els nens petits, com la seva poca habilitat per posar-se el jersei o la jaqueta, fer línies al paper, fer servir un llapis o unes tisores, també veureu que és brillant, articulat i atractiu, particularment quan tracta amb adults. Els pares i els educadors veuen un nen amb un excel·lent vocabulari, i que aprèn fets matemàtics bàsics. Encara que la seva expressió gràfica en el paper sigui pobre, això no és inusual en els primers anys d’escola. Les seves eines socials es veuen immadures, però això tampoc és inusual en aquests nivells d’edat. O sigui, precisament per les seves destacades habilitats verbals és difícil percebre com n’és de significant la seva discapacitat mentre és petit.
Per posar pitjor les coses, aquestes habilitats verbals, barrejades amb l’aparença de competència acadèmica, poden donar una falsa il·lusió de avançament (que el nen va avançat)
Comprendre el TANV i les seves implicacions és la clau per a una apropiada intervenció. Es una discapacitat molt seriosa, però hi ha excel·lents perspectives per als nens en els quals s’identifica ben aviat i es tracta correctament. A aquests nens se’ls pot ensenyar qualsevol cosa. No obstant, la paraula operativa és ensenyar. Els nens amb TANV no aprenen de l’observació, assimilant informació al llarg del camí. Se’ls ha d’ensenyar explícitament, d’una manera verbal, pas per pas.
Caldrà també tenir en compte que el nen TANV és típicament unimodal, o sigui que no processa la informació de més d’una modalitat a l’hora (per exemple instruccions verbals i una demostració simultània)
Els nens amb TANV poden ser nens brillants i alguns d’ells, realment molt brillants. Tenen un estil diferent d’aprendre i han de ser ensenyats d’una manera verbal. Quan se’ls ensenya així, aprenen algunes coses molt ràpidament, de vegades a la primera. Aquests nens no aprendran amb l’observació i necessiten informació especifica quan se’ls dóna una instrucció. Si demanen aclariments, és perquè realment no han entès el que se’ls demana.
A quina escola ha d'anar el nen?
L’alumne TANV ha d’estar escolaritzat a l’escola ordinària amb els suports adequats segons les seves necessitats. No hi ha dos TANV iguals, igual que no hi ha dos nens iguals.
L’alumne TANV necessita estar en un entorn que li ofereixi diàriament models positius.
Hi ha algun article o llibre de referència que pugui llegir sobre el TANV?
Com articles de referència creiem que, els del Dr. Artigas, l'Eugènia Rigau i la Katy Garcia-Nonell que surten a la revista de neurologia són molt explicatius del que és un TANV i, al mateix temps del seu perfil cognitiu que és la manera real d’ identificar-los.
Com a lectures complementàries qualsevol article de la Sue Thompson o del Rourke poden resultar molt útils a l’hora de conèixer l’essència del TANV.
http://www.nldontheweb.org/Sue_Thompson_homepage.htm
En a la pagina del Rourke hi ha un apartat d’articles i de llibres que són realment útils.
A la nostra pàgina web estem penjant articles (aquests als quals ens hem referit) però per descarregar-los cal associar-se només pels socis, així com d'altres articles d'interès d'altres trastorns (espectre autista, TDAH, Dislèxia, TGD). També hi trobareu un llistat de links de pàgines d'interès respecte el TANV i altres trastorns (fins i tot aquestes que hem destacat més a munt).
Des de l'associació vam traduir un llibre de la Pamela B. Tanguay Nonverbal Learning Disabilitis at School; de fet ha estat una traducció "sense permís" i d'estar per casa que fem servir a nivell personal i que també està a disposició dels associats; esperem sol·licitar els permisos necessaris i fer-ne aviat l'adaptació per les nostres necessitats i en el nostre entorn educatiu i, presentar-ho a alguna editorial. Però com que ja tenim la traducció feta i revisada ens serveix per donar pautes -i per elaborar el document de què és el TANV, ens va servir força.- ara no és la nostra prioritat; ara volem preparar el Congrés per la tardor-hivern del 2008.
També la Dra. Anna Sans traurà un llibre el mes de juny sobre trastorns d'aprenentatge hi dedica 15 pàgines al TANV. Nosaltres ja ho anunciarem a la web.
També cal destacar el Dr. Narbona (Navarra) –l’associació es va posar en contacte amb ell- el problema es que els seus articles no son gaire entenedors (és un expert però no és un molt bon comunicador)
Pel que fa a l’avaluació, hi ha alguna prova d’avaluació i/o diagnòstic que funcioni?
- Proves d’avaluació: és útil el WISc –IV o WISC-R on es poden veure les dificultats visuoespails: WISC: Diferències significatives entre el QI Verbal i el QI Manipulatiu (a favor del verbal).En el WISC generalment puntuen baix en cubs, trencaclosques, comprensió (comprensió literal del llenguatge i les dificultats socials associades) i aritmètica.
- Qualsevol proba de memòria verbal mecànica (llistes d’aprenentatge) és útil per comprovar que tenen unes bones capacitats de memòria verbal.
- És bo comprovar la capacitat visuoespaial amb orientació de línees (Benton) o amb una subprova del NEPSY. (Els cubs a vegades poden sortir baixos per el factor temps o per dificultats d’organització i planificació típiques del TDAH).
- També es bo administrar qüestionaris que ens donin informació de l’estat d’ànim i de les habilitats motores tant fines com gruixudes.
- Son bons lectors però sovint tenen dificultats en la comprensió lectora. ATENCIÓ bons lectors però alguns d’ells tenen dificultats en l’adquisició de la lecto-escriptura pel fet de que hi ha una gran implicació visuoespaial.
Teniu algun psicòleg/reeducador a l'Associació que em pugui ajudar a aprendre a detectar aquests nens?
L 'associació disposa d'un comitè científic assessor amb membres dels dos centres de referència.
Si sospitem que algun nen té TANV, per on podem “començar”per tal que l’avaluin i facin tractament?
El millor és PSYNCRON o UTAE (St. Joan de Deu) . De fet, fa poc temps que es fa el diagnòstic en el nostre país. Amb tot, hi ha alguns centres que comencen a avaluar i a disgnosticar amb l’assessorament dels neuròlegs de referència. Nosaltres a la pàgina els hem posat el link.